La visió és el nostre sentit
més dominant, hi ha més àrees del cervell
dedicades a la visió (70%) que a totes les altres modalitats
sensorials combinades (30%).
Per
tant, visió
no és unicament dos globus oculars que diuen a la persona
què veure sinó que és l’habilitat del
cervell de recollir informació a través dels nostres
ulls, processar-la i obtenir-ne significat per poder actuar.
Més del 75%
de tot el que nen aprèn li arriba a través de la visió.
La
pregunta clau que necessitem respondre és:El
sistema visual del seu fill l'està ajudant o interferint
en assolir un bon rendiment a l’escola i en aconseguir el
seu màxim potencial? I quina despesa d’energia li suposa
al nen fer una determinada tasca?
Molt
sovint, en les exploracions visuals tant sols s’avalua la
salut de les estructures oculars i la capacitat de veure amb nitidesa
detalls situats a distàncies llunyanes. Ambdós
aspectes són molt importants, però ens donen una
informació molt limitada sobre el sistema visual del nen.
Si ens quedem en aquest punt tant sols podem saber si el nen té
una bona “vista”,
però no sabem realment com funciona el seu sistema visual
i no sabem si l’està ajudant o està interferint
en els seus aprenentatges.
Per
exemple:
- Com sé si el nen té unes
habilitats visuals que li permeten llegir més ràpid,
amb menys esforç, comprenent millor el
que llegeix i retenint-ho durant més temps?
-
Com sé si quan practica un esport la seva visió és
prou eficaç?
-
Com sé si un nen que escriu de forma poc pulcra, pot moure
el llapis on vol i a la velocitat que vol?
-
Com sé per què un nen no còpia bé una
figura?
Per entendre com un nen
usa la seva visió cal avaluar les diferents habilitats que
composen el sistema visual i que estan directament relacionades
amb l’aprenentatge escolar.
Les habilitats
visuals necessàries a l’escola, a més
a més d’una bona agudesa visual de lluny i de prop,
són:
MOTILITAT
OCULAR
És l’habilitat de moure
els ulls, sense esforç, amb rapidesa, suavitat i
precissió; per exemple els moviments oculars que
hem de realitzar quan llegim un text.
ACOMODACIÓ
És
la capacitat visual d’ajustar l’enfoc en un
objecte a qualsevol distància.
BINOCULARITAT
És
l’habilitat d’usar ambdós ulls conjuntament,
com un equip, de forma suau, idèntica, simultània
i precisa; sols així es podran unir les imatges formades
en cada ull en una imatge única i nítida (estereòpsia:
percepció en tres dimensions).
INTEGRACIÓ
VISIÓ CENTRAL - VISIÓ PERIFÈRICA
És
l’habilitat de veure i identificar un objecte particular
sobre el què es fixa l’atenció i a l’hora
ser conscients del què ens envolta.
HABILITATS
VISUO-PERCEPTIVES
Són
les habiltiats que permeten organitzar i interpretar la
informació que es veu i donar-li significat: discriminació
visual, figura-fons, constància de formes, memòria
visual, memòria visual seqüencial, tancament
visual i relacions espaials.
HABILITATS
D'INTEGRACIÓ
VISUO-SENSORIAL
Un
cop s’han recollit les dades visuals, aquestes es
processen i combinen en el cervell amb informació
que prové d’altres sistemes sensorials:
habilitats d’integració auditiva-visual, habilitats
d’Integració visuo-motora.
HABILITATS
DE
MOVIMENT GENERAL
Habilitats
de coneixement del propi cos; conciència sensoriomotora
del cos:
habilitats d'integració bilateral, habilitats d’integració
entre el sistema d’equilibri i el visual i lateralitat
i direccionalitat.
Problemes
visuals en alguna d’aquestes àrees poden causar un
impacte significatiu en l’aprenentatge, ja que afectaran
directament a com el nen aprèn, com llegeix i com manté
l’esforç que suposa el treball en visió propera.
Molts
nens que tenen dificultats a l’escola tenen, a més
a més, problemes visuals que estan interferint negativament
en el seu aprenentatge i que si es detectessin es podrien tractar.
Per
això és important que tant els pares com els educadors
estiguin alerta dels símptomes
que puguin fer sospitar que el nen pateix un problema de visió,
de processament visual o un problema de desenvolupament.
És
convenient realitzar una exploració
optomètrica comportamental al menys cada any
o més freqüentment si hi ha problemes específics
o factors de risc. Cal recordar que les revisions que es fan a
les escoles o a la consulta del pediatra no substitueixen un examen
optomètric comportamental.
El tractament d’una disfunció
visual pot comprendre l’ús d’unes
ulleres, lents de contacte i/o teràpia visual.
Alhora, si està associada a un problema d’aprenentatge
és important que el tractament sigui multidisciplinar;
la comunicació i coordinació amb altres professionals
(educadors, logopedes, psicòlegs, etc) beneficiaran al
nen i l’ajudaran a superar millor el seu problema.
