Els prismes actius o també
anomenats posturals actuen sobre el sistema propioceptiu
Sistema
Propioceptiu
És
un sistema neurològic complex, considerat com un sisè
sentit, que informa al cervell sobre sensacions de gana, set,
debilitat, ben o mal estar, etc. i, la que particularment interessa
en posturologia, sobre el to muscular, sobre la relació
entre cada segment del nostre cos i el tot corporal i sobre la
relació entre el nostre cos i l’espai.
Capta la informació que necessita de diferents sistemes:
receptors cutanis- plantars, fusos musculars, sistema de Golgi,
receptors articulars, oïda interna i, un dels més
importants, del sistema visual.
La informació que arriba al cervell des de tots aquests
sistemes s’integra en una mena de programa on hi resideix
la consciència innata d’esquema corporal.
Síndrome
de Deficiència Postural
Es
produeix com a conseqüència d’una entrada errònia
d’informació al sistema propioceptiu.
La adopció sistemàtica de postures incorrectes degut
a múltiples factors (vida sedentària, treballs monòtons,
els hàbits adquirits condicionats per la nostra cultura,
etc.), acaba pertorbant la noció innata que tenim d’esquema
corporal i obliga a una temptativa de reformulació d’aquest
esquema.
Aquest procés provoca una sèrie de signes i símptomes
que reben el nom de Síndrome de Deficiència Postural.
Causes:
1.
Allunyament inconscient de la biomecànica ideal.
2. Alteració de l’equilibri tònic postural,
que condueix a una percepció equivocada de l’esquema
corporal.
Sembla que existeix una relació entre els errors d'informació
propioceptiva i la inhibició funcional de certes àrees
del cervell.
Anàlisis topogràfics cerebrals (TEC) realitzats
en persones amb el sistema propioceptiu alterat mostren valors
anormalment elevats de potencial bioelèctric en nombroses
àrees del còrtex cerebral, concretament de les ones
Delta.
Símptomes:
·
Desequilibri (sensació de mareig, vertigen, etc.)
· Patologia dolorosa (dificultat per fer moviments simples,
com pentinar-se, etc.)
· Pertorbacions de la localització espacial
· Pertorbacions del moviments oculars (ex. insuficiència
de convergència)
· Alteracions de la percepció sensorial (ex. diplopia
monocular)
· Dislèxia i pertorbacions de l’aprenentatge.
Quan la disfunció propioceptiva té incidència
a nivell de les funcions cerebrals necessàries per la lectura,
sorgeix la dislèxia. Des d’aquest punt de vista,
es considera la dislèxia com una disfunció
perceptiva d’origen propioceptiu.
Relació
entre el Sistema Visual i el Síndrome de Deficiència
Postural
El Sistema Visual informa
de:
• La localització espacial egocèntrica
permetent que el cervell conegui: ·
La localització del nostre cos en l’espai ·
La relació amb els objectes que ens envolten
•
Permet la percepció a nivell cerebral de la tonicitat relativa
del conjunt dels músculs oculomotors
Aquest darrer concepte és el que explica el motiu pel qual
funcionen els prismes posturals
PRISMES
ACTIUS
Com
actua un Prisma?
Quan col·loquem
un prisma davant l’ull:
• Induïm una alteració
de la percepció de la localització de la imatge en
l’espai.
• Alterem les referències espaials preexistents a causa
del seu efecte òptic (relació espai - cos).
L’ús més habitual dels prismes és per
compensar desviacions oculars = Prismes Passius.
Què
és un Prisma Actiu?
Qualsevol
lent prismàtica de baixa potència provoca una modificació
tònica de les fibres musculars, concretament de relaxació,
destinada a recol·locar la imatge en la posició
còmoda de fusió.
Els prismes actius són prismes de baixa
potència que provoquen un canvi en l’entrada de informació
visual, que afecta a un múscul ocular (oblic inferior)
i als músculs esquelètics pertanyents a la mateixa
família (de tot el cos).
Per
què funcionen?
Concretament
provoquen el relaxament del múscul oblic inferior, de forma
que a l'estar connectat amb els músculs esquelètics
a través dels sistema propioceptiu, es produeix també
una relaxació d’aquests. La conseqüència
és que els prismes modifiquen l’entrada d’informació
propioceptiva.
Beneficis
del tractament propioceptiu
El tractament propioceptiu
a través de la reeducació postural i de l’ús
de lents prismàtiques permet assolir:
• En els casos de pertorbacions de
l’aprenentatge: ·
Una lectura més ràpida i més fluida ·
Millorar la comprensió lectora ·
Reeducar la disgrafia (errors ortogràfics freqüents)
· Reeducar
la disortografia (cal·ligrafia imperfecta) ·
Reeducació de la fatiga ·
Reeducació de les dificultats de concentració.
• Eliminar el dolor, desequilibris,
vertígens, determinades disfuncions visuals, problemes de
processament auditiu, etc.
Tant en el cas de nens com d’adults
sempre cal tenir present que sovint la intervenció per
resoldre aquests problemes ha de ser multidisciplinària
(odontòleg, podòleg posturòleg, optometrista,
oftalmòleg, osteòpta).
En el cas de nens amb problemes d’aprenentatge el tractament
propioceptiu és el primer pas per ajudar al nen, però
la reeducació psicopedagògica és necessària
per gestionar els avenços significatius que obtindrà
amb la prescripció dels prismes.
