Els reflexes primitius són uns moviments automàtics i estereotipats controlats pel tronc cerebral i executats sense que l’escorça cerebral s’hi involucri. Els posseeixen el fetus i el nadó en els seus primers mesos de vida per poder sobreviure i adaptar-se a l’entorn.
Si aquests reflexes no s’han desenvolupat i/o madurat bé en aquesta etapa, de més gran el nen pot tenir dificultats en les habilitats motores i visuals, en la capacitat d’atenció i concentració i en l’aprenentatge.

Quan naixem, les diferents parts del cervell existeixen, però encara no treballen apropiadament; perquè treballin com una unitat cal desenvolupar-les i connectar-les entre sí. És l’estimulació del cervell a través dels diferents sentits i els moviments rítmics del nadó els que permetran el creixement i les connexions de les cèl·lules nervioses i la mielinització de les fibres nervioses.

Si, per alguna raó, el cervell del nen no ha rebut prou estímul dels diferents sentits, per a què les xarxes nervioses es desenvolupin i les diferents parts del cervell es connectin, el nen pot mostrar un retard en el desenvolupament, dificultats de parla, dificultats per regular el nivell d’activitat (Dèficit d’Atenció, TDAH), reflexes primitius, disfuncions visuals i problemes d’equilibri.
La Teràpia del Moviment Rítmic provoca una estimulació sensorial que desenvolupa i connecta entre sí les diferents parts del cervell, concretament estimula el creixement de la xarxa nerviosa en els ganglis bassals, en el cerevel i les seves conexions amb les altres parts del cervell.

Els exercicis de la teràpia del moviment rítmic són senzills, però molt eficaços. Imiten en molts aspectes els moviments de desenvolupament que fan els nadons i els nens de forma natural i espontània mentre creixen.
Són moviments de tot el cos, es fan a terra i es poden fer de forma activa i passiva; ara bé, les parts del cervell que s’estimulen són diferents en cada cas. Per a que siguin efectius cal fer-los de forma molt exacta.

Links d'ineterés:
www.reflejosprimitivos.es