L’estrabisme
o ull guerxo és una condició visual en
la qual la persona no pot alinear ambdós ulls en
un mateix punt simultàniament.
L’estrabisme normalment es desenvolupa en nadons o nens
d’edat preescolar, però també pot aparéixer
en adults.
Sovint podem observar com la persona gira un ull cap endins (endotropia),
cap enfora (exotropia), amunt (hipertropia) o avall (hipotropia).
La desviació de l’ull pot ser constant (tota l’estona
l’ull està desviat) o intermitent (ocasional), pot
canviar d’un ull a l’altre (alternant) i pot aparéixer
sol quan la persona està molt cansada o quan està
malalta.
Inicialment es pot tenir visió doble degut al desalineament
entre els dos ulls. Per evitar la visió doble, el cervell
tractarà d’ignorar (suprimir) la imatge d’un
ull.
El resultat és una pèrdua parcial o total de la
visió
estereoscòpica (percepció en tres
dimensions) i de la percepció
de la profunditat (habilitat de calcular la distància
entre els objectes); l’ull suprimit es fa gandul (amblíop),
de forma que la persona té visió monocular, equival
a “veure el món amb un sol ull”.
Un 5% dels nens tenen
algun tipus o grau d’estrabisme.
En la majoria de casos que aquest problema no millora a mida que
el nen creix.
SÍMPTOMES:
CAUSES:
• Visió
doble • Tancar o tapar-se un ull • Tortículis
• Fatiga visual • Vertígen
1.
Desenvolupament inapropiat entre la coordinació d’ambdós
ulls en la infància.
2. Problemes amb els músculs oculars que controlen la motilitat
ocular.
3. Un valor d’hipermetropia
elevat o diferències de visió entre els dos ulls.
4. Problemes de salut general, feridura o traumatismes craneoencefàlics.
TRACTAMENT:
El
tractament de l’estrabisme varia en funció de la causa
i les característiques de la desviació, de l’edat
d’aparició, de tractaments anteriors, etc.
Existeixen diferents opcions de tractament i enpoden estar indicades
vàries:
La
prescripció d’ulleres és
necessària quan cal compensar defectes refractius i quan
necessitem relaxar o estimular l’acomodació per reduir
la influència d’aquests factors sobre la desviació.
La teràpia visual és un tractament
no quirúrgic dissenyat amb l’objectiu de posar els
ulls rectes i sobretot d'ensenyar al cervell a usar els dos ulls
conjuntament.
Els diferents procediments de teràpia busquen augmentar
la capacitat del cervell per controlar:
La cirurgia pot adreçar els ulls, però
si volem restaurar totalment la funció visual sovint cal
també realitzar un programa de teràpia visual. Si la persona no aprèn a usar els ulls de forma
coordinada pot passar que no romanguin rectes, és a dir,
la persona continui o torni a desviar un ull, o que malgrat tenir
els ulls rectes n’usi sols un.
El tractament farmacològic s’utilitza,
en casos puntuals, per disminuir la magnitud de la desviació,
actuant sobre l’acomodació, o bé sobre els
músculs extraoculars.
EL PRONÒSTIC de tractament varia en funció
de l’edat d’aparició, del tipus d’estrabisme,
de les adaptacions que la persona ha realitzat per evitar la diplopia
(ex.supressió d’un ull) i de les intervencions anteriors.
Un optometrista comportamental valorarà i aconsellarà
quin és el tractament més efectiu i col.laborarà
amb altres professionals si el cas ho requereix.
