L’ambliopia o ull gandul és la condició en la qual la visió d’un o d’ambdós ulls és pobra (l’agudesa visual és menor del 100%), no és corregible amb ulleres i no està relacionada amb problemes de salut ocular.

1. Falta d’alineament entre els dos ulls (estrabisme).
2. Diferència entre la nitidesa de les imatges que veu cada ull, a causa de valors d’hipermetropia, miopia o astigmatisme desiguals entre ambdós ulls.
3. Usar la compensació òptica massa tard quan existeix un error refractiu elevat (miopia, hipermetropia o astigmatisme) en ambdós ulls.
4. Privació de la visió d’un ull a causa d’una manca de transparència dels diferents medis oculars.

Els símptomes sovint no són obvis sobretot si l’ambliopia afecta a un sol ull.

Al realitzar una exploració visual veurem que, a més a més de presentar una agudesa visual pobra, la resta d’habilitats visuals també estan afectades: la fixació, la motilitat ocular, l’acomodació (enfoc), el processament de la informació visual i la visió binocular (coordinació entre ambdós ulls).

Si volem aconseguir que la visió assoleixi el seu màxim potencial i els resultats es mantinguin no és suficient realitzar un tractament amb oclusions, cal estimular activament la via visual afectada.

Per això és important incorporar dins del tractament la teràpia visual, amb l’objectiu de millorar les diferents habilitats visuals deprimides i ensenyar al cervell a usar ambdós ulls conjuntament.

Un ull gandul no es recupera per sí sol i si es diagnostica de gran el tractament és més llarg i menys efectiu. Per això es recomana que es realtizi als nens un examen optomètric comportamental als 6 mesos (sobretot si hi ha antecedents o sospites) i després, als 3 anys.