Les disfuncions acomodatives són alteracions de la capacitat acomodativa que apareixen en persones que encara no són prèsbites (vista cansada), és a dir, aquelles que no es poden atribuir a la pèrdua normal d’elasticitat del cristal.lí que es produeix com a conseqüència de l’edat.

La capacitat acomodativa és la que ens permet, mitjançant un canvi en la forma del cristal.lí, incrementar o disminuir la potència de l’ull i així poder enfocar a qualsevol distància de forma ràpida i automàtica.

Avui en dia, aquesta habilitat és especialment important perquè tant a l’escola, com en la majoria de treballs i entreteniments requereixen una visió pròxima nítida, còmoda i eficaç.

L’origen dels problemes funcionals de l’acomodació es troba precisament en què realitzem esforços en visió propera de forma prolongada, sense realitzar cap canvi mentre llegim o escrivim (descansar, alternar visió de lluny i de prop,etc.), de forma que el sistema visual pot patir una paralització o una pèrdua d’eficàcia.

Existeixen diferents tipus d’alteracions de l’acomodació, les que provoquen una resposta del sistema acomodatiu inferior a la necessària, les que provoquen una resposta excessiva i les que impedeixen realitzar modificacions ràpides d’aquest. Una de les disfuncions més habituals és l’Excés Acomodatiu.

Existeixen tres opcions de tractament, ara bé, sovint cal una combinació de les tres per solucionar el problema:

• Ulleres amb la prescripció adequada al problema, en alguns casos és necessari usar lents bifocals o progressives
• Teràpia Visual
• Higiene Visual.