La
presbícia és una condició visual en la qual
el cristal.lí de l’ull perd la seva elasticitat,
com a conseqüència disminueix la capacitat
d’acomodar i esdevé difícil enfocar
objectes situats a distàncies properes.
La presbícia no és una malaltia sinó un procés
que succeeix amb l’edat. Sembla que es produeixi de forma
súbita, però l’actual pèrdua de flexibilitat
es produeix al llarg de varis anys fins que cap als 40/45 anys
d’edat se sol posar de manifest.
Els
símptomes més habituals són visió
borrosa a la distància normal de lectura, tendència
a allunyar-se el text que necessitem llegir i fatiga ocular juntament
amb mals de cap quan es realitzen tasques en visió propera.
Les lletres del llistí
telefònic són “massa petites” o els braços
són “massa curts” per poder subjectar el diari
ben lluny.
EXISTEIXEN
DIFERENTS OPCIONS PER TRACTAR LA PRESBÍCIA
-
Es pot compensar òpticament amb ulleres o lents de
contacte progressives.
Quant a la compensació amb ulleres es poden prescriure ulleres
de lectura amb lents monofocals (sols per visió propera)
o lents de profunditat de camp (per visió intermitja, ex.
ordinador i visió propera) o lents bifocals o progressives
(per visió de lluny, intermitja i propera).
-
També es poden realitzar tractaments quirúrgics
com la substitució del cristal.lí per una lent intraocular
multifocal difractiva. Aquests estan indicats quan la presbícia
es presenta associada a una pèrdua de transparència
del cristal.lí (cataractes).
Una
exploració
optomètrica comportamental inclou tests específics
per analitzar la presbícia i segons si es presenta associada
o no a altres errors refractius i/o disfuncions visuals l’optometrista
determinarà quines són les lents que permetran assolir
una visió nítida i confortable i quin ús
caldrà fer-ne segons les activitats que la persona realitzi.
