Les
persones joves amb hipermetropia solen tenir una “vista
d’àliga” i en canvi tenen dificultats per veure
els objectes propers o bé es cansen i els piquen
els ulls si han de llegir o mirar l’ordinador durant una
estona.
La hipermetropia és un defecte refractiu causat perquè
el globus ocular és massa curt o la potència de
la còrnia o del cristal.lí són menors del
necessari per aconseguir que els raigs de llum convergeixin exactament
en la retina, de forma que la imatge de l’objecte que mirem
s’enfoca darrera d’aquesta.
La persona hipermetrop pot veure bé els objectes situats
a distàncies llunyanes gràcies a la capacitat d’acomodació
(habilitat que ens permet modificar la geometria de cristal.lí,
de forma que augmenta de potència per poder enfocar els
objectes propers) i sempre a costa d’un sobreesforç
visual.
A mesura que l’objecte és més proper als ulls,
l’acomodació s’atança al seu límit
i no és suficient per aconseguir que l’imatge es
mantingui enfocada en la retina; aleshores els objectes propers
es veuran borrosos.
Els hipermetrops poden
patir dificultats per mantenir els objectes de prop enfocats i
també de concentració, fatiga ocular, mals de cap,
dolor o cremor d’ulls, irritabilitat o nerviosisme després
de realitzar tasques que requereixen concentració.
Per altra banda, aquesta condició sol estar associada
a ambliopia, estrabisme i altres disfuncions acomodatives i binoculars.
Els
exàmens
visuals rutinaris que es realitzen a les escoles i
a les feines no solen ser efectius per detectar hipermetropies
moderades o lleus. Una
exploració optomètrica comportamental
ens permetrà valorar si cal o no compensar el citat defecte
refractiu en funció dels resultats obtinguts en l’exploració,
de l’activitat que realitzi la persona i de la simptomatologia
que presenti.
La hipermetropia es pot compensar amb ulleres, lents de contacte
o cirurgia refractiva.
